dimecres, 4 de maig de 2016

El comiat

Bona tarda lectors!

Avui és un dia especial perquè amb aquesta entrada us diré adéu. El curs de 2n de Batxillerat està a punt d'acabar i aquesta serà la darrera entrada que faré.

Aquesta entrada es basarà en tres apartats. Posem-nos de cara a la feina:

En primer lloc, quina és la data de la fi de la Transició?
La Transició és l'etapa de traspàs entre el franquisme i la democràcia a Espanya. Alguns historiadors diuen que acaba l'any 1978 amb la Constitució democràtica, altres afirmen que la data en que va finalitzar va ser l'any 1982 amb l'accès del Partido Socialista Obrero Español a la polítca.

Jo estic d'acord amb que el punt i final de la Transició va ser l'any 1982, ja que si un país ha pogut votar lliurement el seu representant sense cap mena de falsejament electoral i comença a governar un partit que abans mai s'hauria pensat que ho faria és perquè aquest període de pas cap a la democràcia ha finalitzat i, finalment, s'hi ha arribat.

En segon lloc, què en penseu de la democràcia actual que hi ha a Espanya?
Actualment, PP va guanyar les darreres votacions però no tenia prous vots per govenar sol, així que ara es volen fer unes altres votacions perquè hi ha altres partits que si s'alien entre ells guanyaran les eleccions i s'aconseguirà la majoria de vots i amb un nombre que PP no ha assolit. Però, no som un estat democràtic? Les votacions s'han fet lliurement i els resultats han estat els que han estat, ens agradi o no. Per tant, crec que hem fet un gran progrés, però no és suficient. Si realment és necessari repetir les eleccions, quina mena de país democràtic som? La decisió del poble s'ha de respectar, en lloc d'intentar canviar-la.

Tercer i últim punt: el comiat!
Aquesta és la part en que m'he de despedir de vosaltres. Com ja us he dit, queden 2 dies per acabar el curs i no tenim més matèria per explicar, així que jo dono per acabada la meva feina en aquest blog.
La matèria d'història m'ha aportat molts coneixements nous en tota la meva etapa escolar, i he de dir que, tot i no ser el meu punt fort, m'ha semblat molt interessant aprendre sobre el nostre passat, d'on venim i per què estem aquí en aquest moment i en la situació que estem. Per últim, dono les gràcies a tots aquells que heu llegit les meves publicacions i entrades al llarg de tot el batxillerat i espero que us hagi ajudat llegir aquest blog.

I recordeu: LA HISTÒRIA ENS HA FET ARRIBAR ON SOM!

Un petonàs!
Laia Díaz Arisa

dilluns, 25 d’abril de 2016

Règim franquista: responsable directe del creixement econòmic espanyol?

Bon dia a tots i totes!
Aquesta és l'última entrada que faré en aquest bloc, ja que estem a punt d'acabar el temari d'història.

Aquestes setmanes estem tractant, dins del franquisme, el creixement econòmic i l'immobilisme polític entre 1959 i 1975.

La pregunta que us proposo avui és la següent:
Podem dir que el règim franquista va ser responsable directe del creixement econòmic espanyol?

Posem-nos en context...
A l'inici del 1950, l'autarquia va fracassar, com era d'esperar. Llavors, Espanya tenia dues opcions: podia quedar-se estancada econòmicament o bé sortir-se'n i millorar el nivell de vida de la població.
Per aconseguir una millora de l'economia espanyola, es va crear un pla d'estabilització i varis plans de desenvolupament econòmic i social. En aquest darrer, l'objectiu era impulsar des de l'Estat el creixement econòmic, però la planificació franquista no va assolir els objectius.
Entre 1959 i 1973, Espanya va tenir un període de desenvolupament econòmic intens en què la taxa de creixement va posar-se en segon lloc entre els països de l'OCDE. Aquesta posició s'explica perquè l'economia espanyola partia d'un nivell molt baix, però també perquè és van saber aprofitar els efectes positius de l'economia europea.

Així doncs, segons el meu punt de vista, penso que el règim franquista no ha sigut el màxim responsable, ja que qualsevol altre règim que s'hagués trobat en aquesta situació hauria vist que calia millorar econòmicament com a país. Com a resposta a la pregunta que us he fet anteriorment diré que qui ha ajudat al creixement econòmic espanyol ha estat la integració d'Espanya en el mercat internacional.

Fins una altra!:)

dimecres, 30 de març de 2016

Analitzem un article



Bona tarda a tots i totes!

Avui us escriuré sobre un article que es va publicar al diari online eldiario.es el dia 8 de març de 2016.

Stanley G. Payne "no descartaría una crisis total del sistema" en EspañaEs tracta d'una xerrada que va fer un historiador nord-americà anomenat Stanley Payne en la qual parlava sobre qui va provocar el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la Guerra Civil. Ell afirma que la culpa va ser totalment del govern d'esquerres a causa de la "destrucció" de la democràcia.
Segons la meva opinió, no va ser únicament culpa dels d'esquerra, ja que la tensió era causada per ambdós governs que a la més mínima trobaven un motiu per acusar a qualsevol persona de l'altre partit (independentment de quin estigués al capdavant en aquell moment).

Hi ha vàries formes de veure i interpretar el que va passar i, tot i que jo no la comparteixo, respecto l'opinió de Stanley Payne.

Fins aviat!

dilluns, 7 de març de 2016

Valorem l'inici de la Guerra Civil Espanyola

Bona tarda lectors!:)
Avui estic aquí per parlar-vos sobre la Guerra Civil Espanyola.

Un petita pizellada dels antecedents i del que va ser...
     Veníem d'un triomf de les esquerres en les eleccions de 1936. El 17 de juliol de 1936 el coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República i la insurrecció es van estendre ràpidament a la resta del protectorat marroquí. Entre el 18 i el 19 de juliol la majoria de les guarnicions militars espanyoles es van unir al cop d'estat, i també els falangistes i els carlins.
  • Com vam passar del cop d'estat a la Guerra Civil?
     Franco es va dirigir a la Península i es va posar al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. El govern de la República va trigar a reaccionar i en dos dies els insurrectes ja s'havien fet forts en varis punts de'Espanya.

     El 19 de juliol Casares Quiroga va ser substituït com a cap del govern per José Giral, que va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular.

     Els insurrectes van triomfar gairebé en tota l'Espanya interior; però va fracasar on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència.

     Havia de ser una operació ràpida i de pocs dies. El cop militar no va triomfar i el país va quedar dividit en dos bàndols que es van enfrontar en una sagnant guerra civil.


La pregunta que ens va formular la professora d'història era...

Què n'opines d'aquesta frase? Hi estàs d'acord? Per què?

              "La Guerra Civil ha estat fruit del fracàs del pronunciament del 18                  de juliol de 1936"
Jo estic d'acord amb aquesta frase ja que si el pronunciament no hagues fet que els dos bàndols es diferenciessin tant, la guerra no s'hauria iniciat.

Què en penseu vosaltres?


Fins aviat!:)

dilluns, 8 de febrer de 2016

Relació entre alguns estatuts de Catalunya

Hola lectors,
en aquesta entrada us parlaré d'alguns dels estatuts que ha tingut Catalunya al llarg dels anys.

Com ja sabem, l'Estatut de Núria va ser un projecte d'estatut que es va redactar al Santuari de Núria per 46 membres de la comissió de la Diputació. Aquest estatut d'autonomia volia que la República tingues un caràcter federal i que la sobirania residís en el poble de Catalunya, definia Catalunya com un "Estat autònom dins de la República Espanyola" i declarava el català com a llengua oficial, entre altres coses...
A l'estiu del 31 va ser presentat a les Corts de Madrid perquè s'aprovés, però les dretes van estar en contra de moltes de les demandes que feia.
El text definitiu tenia bastants diferències amb l'Estatut de Núria, tot i que s'hi conservaren algunes institucions bàsiques. El nou estatut d'autonomia deia que Catalunya es constituïa regió autònoma dins l'Estat espanyol i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials, entre altres coses.

Aquests estatuts ens poden recordar a l'Estatut d'autonomia del 2006 i la sentència de l'Estatut de 2010, ja que el poble català està a favor de la independència i des de Madrid no pensen el mateix que nosaltres.

Fins aviat!😊

diumenge, 31 de gener de 2016

Un record del passat

Bona nit lectors!:)

Aquí teniu la primera entrada relacionada amb la història d'Espanya. Segurament us estareu preguntant de què parlaré avui i per què l'entrada té aquest títol, oi?


Bé, us escric per parlar-vos de la relació que té amb el passat la frase que un locutor de ràdio va dir el dimarts passat, dia 26 de gener:

"Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos partits principals. El rei, sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII, no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició."


Què va fer Alfons XIII? Fem una visió al passat i ho sabrem.

Alfons XIII,
rei des de 1902 fins 1931
La situació que hi havia a l'Espanya del segle XX era inestable pel que fa a la política, ja que el govern de Silvela i de Polavieja amb l'intent de reformar el sistema polític va portar al tancament de caixes. El rei Alfons va pujar al tron la primavera del 1902 i s'acabaven d'instaurar dos nous líders als partits dinàstics: José Canalejas va passar a ser el líder del partit liberal i Antoni Maura el del partit conservador. El catalanisme va anar evolucionant i es va crear la Mancomunitat de Catalunya i es va fer una campanya per l'autonomia, però va fracassar a causa de l'oposició del rei i el govern; això va comportar el deteriorament polític de la Lliga. A més, hi havia tres problemes interns: la Guerra del Marroc, la Setmana Tràgica de Barcelona i la Crisi de 1917.
El sistema es va descompondre i va començar la dictadura de Primo de Rivera amb un cop d'estat. que va tenir molt rebuig polític i social. El dictador va haver de dimitir.
El 14 d'abril es va proclamar oficialment la Segona República d'Espanya i Alfons XIII, que havia donat suport a la dictadura, va haver de marxar a l'exili.


Quina relació tenen ambdúes situacions? Comparem-les.

La situació actual política ens recorda a aquesta inestabilitat que hi va haver en la Restauració.
Després de les eleccions celebrades el 20 de desembre de 2015, hem pogut veure com els partits liders (el de dretes que és el PP i el d'esquerres que és el PSOE) estan sent eclipsats per les noves forces polítiques, aquests petits partits que han sortit i que estan en contra de la monarquia. És per això que el rei Felip VI no vol posicionar-se per no influir en la política i acabar com Alfons XIII.

diumenge, 24 de gener de 2016

Ja torno a ser aquí!

Hola a tots els que llegeixen aquest blog!

Com el nom de l'entrada indica, ja torno a ser aquí. Després de tot l'estiu i el primer trimestre de curs sense fer una entrada, avui torno a escriure.

Aquest any faig segon de batxillerat i durant tot el curs tenim la matèria d'història; per tant, seguiré la mateixa dinàmica que l'any passat i us aniré explicant com treballem els diferents temes d'aquesta assignatura a classe.

Fins la pròxima entrada!